En el pintor sabadellenc Fidel Trias Pagès tenim l'exemple indiscutible d'un home que
va dedicar tota la seva vida a l'art, d'una manera apassionada i autoexigent. La seva vocació
artística es manifesta molt aviat: fa la primera exposició l'any 1942.
La Guerra Civil l'obliga a interrompre durant uns anys una carrera que ja començava a donar fruits prou madurs per anunciar una solidesa, un rigor i un ofici que s'anirien reafirmant fins a la seva mort, tristament prematura.
Aquella primera exposició, celebrada a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, va ser
també l'inici d'una estreta vinculació amb aquesta entitat, de la qual va convertir-se en un dels
seus membres més actius en èpoques especialment crítiques per a la supervivència de la institució.
Al principi, la seva pintura es compon bàsicament de retrats, motius florals, paisatges i natures mortes, uns temes que recuperarà en els últims anys de la seva vida.
L'any 1952 marca la incorporació a la seva obra de la temàtica religiosa, que hi anirà adquirint protagonisme fins a constituir-ne el gruix principal i quedarà plasmada en una sèrie d'obres murals, que s'inicia a la capella del Santíssim Sagrament de Sant Feliu del Racó i té el seu punt àlgid en el conjunt de l'església sabadellenca de sant Oleguer.
La concepció que Fidel Trias tenia de l'art mural pot quedar breument il·lustrada per les seves pròpies paraules:
Una pintura mural ha de cenyir-se a la forma del fragment de recinte que recobreix. El pla d'un mur, l'accident d'una finestra, la corba d'un arc, la concavitat d'una volta... Cal que estigui estructurada dins d'uns ritmes d'arquitectura [...], renunciant a les il·lusions de la perspectiva i respectant el pla de la paret.
Però tot això no és res, tot just començar, plantejar només. L'encert, el moment feliç, es dóna -si es dóna- després, gratuïtament, molt de tant en tant i entremig d'hores de feina.- Fidel Trias
